MOVIMENT PER A INDEPENDÈNCIA DE LA PAMPA

Un moviment fundat al febrer de 1990 que trenca el tractat de "Ponche Verde" a causa del desacatament, invasió i ocupació del territori gautxo pels botxins brasilers. 

LLENGUA CATALANA

 

 

 

 

 

República de la Pampa, 7 de juny de 1985

MANIFEST DEL POBLE GAUTXO

No suportem més la demostració de mala voluntat del govern del Brasil amb relació al “País dels Gautxos”, o a la República de la PAMPA GAUTXA. La desorganització i la corrupció generalitzada per tot el territori brasiler, la indiferència amb la seva i la nostra gent, ens impel·leixen a prendre una decisió prou dràstica com la de buscar la nostra pròpia autonomia, rescatant la nostra historia, fermant-nos com un poble autònom, que mira un futur lluent.

No és just que paguem un altíssim preu social a causa de la innegable incompetència administrativa del govern i dels polítics del Brasil, com també no és just perdre les nostres tradicions, nostra epopeia de glòries regionals per estar atrapats a una nació sense identitat que no hi sap portar-se idòniament.

No volem més ésser manipulats al gust dels economistes i dels polítics hipòcrites i encara menys pels sistemes inhumans que han perjudicat milions i milions d’éssers humans.
Estem farts dels militarismes, d’explotacions mútues, de la por, de la usura generalitzada, dels que esclavitzen, dels descarats i dels poca vergonya.
Sabem que tenim també aquest tipus de gent, però els hi haurem de reeducar i posar-los al seu lloc.

Al llarg dels segles, la regió gautxa va ser escenari de sangonoses batalles armades amb l’objectiu de protegir el sòl gautxo i brasiler, sense que el mateix Brasil reconegués la importància i el valor del poble d’aquesta terra. El territori brasiler fou augmentat pels Gautxos que van disputar pam a pam cada centímetre de terra contra l’exèrcit colonial espanyol durant l’imperi. Als Gautxos sempre va tocar les confrontacions amb els uruguaians, argentins i paraguaians.

Cansat de la indiferència del govern imperial, a gairebé dos segles, el poble del sud es va rebel·lar, constituint-se en un país independent, que no va triomfar, a causa de que a demés d’enfrontar l’exèrcit brasiler que venia des del nord, vam ser fustigats per la fam i per la misèria que ja assolava la terra i la nostra gent gautxa.

Incorporats altre vegada al Brasil quasi deu anys després, amb el compromís d’una millor atenció, però desarmats, els Gautxos foren altre vegada atrapats per la ineficàcia i usura del homes del govern central del brasiler, que ens va sufocar durant tot aquest temps com una nació reconquerida per la força i que per tant hauria de pagar alts tributs per la insubordinació. Malgrat i tot la nostra lluita no s’ha aturat, encara estant altra vegada incorporats al territori brasiler, el poble Gautxo sempre ha buscat un espai major dins de la política nacional, mitjançant d’idees revolucionàries, evolucionistes, per les quals s’ha intentat canviar l’estil medieval dels brasilers, però sempre ens xoquem amb els conceptes ultrapassats del poble brasiler. Així mateix, amb la nostra integral dedicació , la nostra gent ha sigut aixafada en les nostres aspiracions majors.

Les actituds irrespectuoses dels governants del Brasil amb la seva i la nostra gent van ser el nostre motiu d’insubordinació fent la gent nostra prémer el gallet de la moralitat, intentant per altres camins fer més justícia al poble d’aquesta terra.
Desconsiderats, es limitaven a subornar uns quants polítics traïdors de la causa nostra, llançant almoines per tal de mantenir-nos submisos i empresonats als interessos colonials del govern central.

Durant el període imperial vam ser explotats només pels governants de l’època; avui som titelles dels interessos econòmics abusius dels més privilegiats del Brasil.
Malgrat siguem  el poble més polititzat del territori brasiler, estem forçats a haver-hi de sentir a la pròpia carn els efectes de la irresponsabilitat brasilera.

De la mateixa manera que el Brasil no va suportar les arbitrarietats comeses per Portugal durant el període colonial, nosaltres del país dels Gautxos, declarem que ja no podem més veure l’augment desenfrenat de les disparitats socials abans mai vistes a casa nostra.

Per tant, no estem disposats a continuar servint com meros consumidors dels productes enllaunats del centre del Brasil, ni tan sol com pagadors d’impostos federals dels quals l’ínfim retorn que ens toca ve sota la forma d’almoina o per a satisfer interessos de polítics corruptes que traïen la gent nostra per a mantenir-se gaudint els seus privilegis pel damunt dels demés compatriotes del Pampa.
Ens neguem a continuar finançant obres obsoletes, sense fonaments, fetes tan sol per a promoure políticament uns quants brasilers. No volem més trametre diners que només serveix pera perpetuar els “corrals electorals” de polítics grangers d’altres parts del Brasil. A més de desviaren els diners gautxos a obres que mai es realitzen, ens fan passar ridícul com persones sense intel·ligència quan ens maniobren al seu gust.

No volem servir a una classe dominant sense escrúpols, que no respecta els subordinats, que els veu com només una peça acoblada a una màquina de treball, ou encara com un totxo a més en el mur que els sosté.

Volem respirar l’aire pur de les pampes i de las planes, volem sentir les brises que bufen entre les valls gautxes, on estan enterrats els nostres estimats avantpassats, que jauen en l’esperança de veure la beneïda terra nostra lliure i sobirana, conduïda per homes honests, valerosos que estimen abans de tot la terra i la gent nostra. Hem de respectar la memòria de tots els que van caure a causa d’aquest somni separatista, perquè aquesta és la flama que manté viva el 20 de setembre, com marc de orgull de la nació gautxa. Estem disposats a morir per aquesta causa noble i tan desitjada per cadascú de nosaltres.

Mai vam ser i mai serem paràsits, perquè produïm quasi tot, de fet i dret, ara, ha arribat el moment històric de l’aturada d’alimentar i enriquir persones que no fan rés o gairebé rés per si mateixes. Des de fa segles som perjudicats pels brasilers en general. Avui hi ha exploradors aquí que han après l’art de la malícia i d’ensarronar dels brasilers.

El deute extern ens sufoca tota l’estona., És molt vergonyosa per a nosaltres, gautxos, la mirada despectiva dels estrangers als nostres carrers com si fóssim incompetents i ignorants, incapacitats de reacció, quan el que ells desconeixen és que el poble gautxo no té rés a veure amb els errors tècnics i les discrepàncies del govern del Brasil. Els estrangers no saben que som un poble diferent, que encara no som independents perquè vam ser tolerants durant dècades amb l’esperança de que les coses poguessin canviar. Però, vam perdre l’esperança en la recuperació nacional, perquè els deutes augmenten amb el passar dels dies, dels mesos i dels anys amb els préstecs contrets a l’estranger, diners dels quals la població que els  hi paga  desconeix la destinació. La veritat és que els diners estrangers mai son aplicats al país dels gautxos, per tant no podem portar a l’esquena el pes d’aquesta càrrega que mata les nostres criatures de gana, que tortura els nostres treballadors i que desespera els nostres jubilats.

La realitat nostra és altre. Tenim una tradició, una filosofia de treball, de bona voluntat i el nostre creixement s’ha fet per l’esforç, amor, lluita i dedicació de la nostra pròpia gent. Altres regions del Brasil sempre vam rebre ajuts i incentius especials per a la seva industrialització, malgrat al nostre racó va haver-hi de lluitar amb les seves pròpies forces.

No vam rebre gairebé rés en pràcticament 400 anys d’història gautxa a demés d’humiliacions, menyspreu i les desconsideracions de les mirades malicioses i intrigues de bastidors dels palaus dels governs regionals.

Sabem que durant dotzenes d’anys vam omplir la panxa d’una part del Brasil, però el govern en comptes de reconèixer aquest fet, prefereix fer obres i inversions a les regions dels quals la seva població no té la mínima tradició de treball i reflexió. Són en la seva gran majoria, depredadors, destructors de la naturalesa que per si mateixos no produeixen rés. Amb rares excepcions, la falta de voluntat, la mandra és com un espectre que embolica gran part del Brasil, al seu damunt, està aparcat un tipus de feudalisme, una cultura primitiva, que només pensa en carnaval, ballar la samba, gaudir les platges, ensarronar, aplicar cops immorals i depredar els comerços i el patrimoni públic sempre que hi hagi una oportunitat.

Nosaltres, no suportem més aquesta situació. Els bons paguen alts tributs per la seva dedicació, malgrat els indiferents son privilegiats tot l’estona. A demés de Santa Caterina, que es va desenrotllar per si mateixa, que respectem, estimem i volem que es ajunti amb nosaltres en aquest moviment, no tenim rés en comú amb pràcticament tota la resta del Brasil, que ens fa empassar a força la cultura d’altres regions, drenant i barrejant els nostres hàbits, traient la nostra identitat i manera d’ésser.

Tenim la nostra pròpia tradició, nostres hàbits i costums. Volem avançar en el temps, mantenint els nostres hàbits, però buscant en la ciència, la informàtica, l’educació, la salut, l’habitatge, les inversions a l’àrea agrícola, el treball i na tecnologia dels projectes espacials del futur, més garantia i respecte als nostres fills, nets i a tota la civilització gautxa.

Som més de 9 milions d’éssers humans en les mans dels brasilers, a causa de l’annexió del nostre territori. Som més de 9 milions, patint en les mans de polítics dolents, d’interessos nacionals i estrangers. Tenim un bell territori amb cerca de 282.184 km² que si afegit a Santa Caterina, arribarem a 378.169 km², amb una població estimada per a l’any de 1990 de 13 milions de persones habilitades per du a terme la República de la PAMPA GAUTXA.

Espargits per tot territori del Brasil, els immigrants gautxos fan moltes terres prosperaren, com, per exemple Santa Caterina, Paranà, Goiàs i Mato Grosso. Molts van plorar d’haver-hi de deixar la terra gautxa a causa del sistema basat en feudalisme ideològic imposat pel Brasil, sent forçats a abandonar, per diverses situacions, el tros de terra que tant estimen. Però volem que tornen a terra nostra, la casa pairal d’on pertanyen.

No volem més portar a remolc un poble indiferent als propis problemes socials i econòmics, com també no volem responsabilitzar-nos per les futures conseqüències resultants d’una política antiquada, medieval i completament fora de la realitat mundial.

Estem farts de les promeses incomplides i no ens hi creiem més. Ens hem tornat ateus en relació als brasilers. Estem realment cansats de suplicar almoines i demanar diners que son nostres. L’enorme recaptació mitjançant impostos s’ha de quedar-se on s’ha produït.

Tenim una diversificada indústria lleugera i pesada. La PAMPA sola és més desenvolupat que la majoria de països llatinoamericans, africans i asiàtics. Som autosuficients a l’àrea agrícola. Tenim grans rius, llacs, belles muntanyes, belles serralades, belles planes i bel·licismes ciutats d’origen portuguesa, polonesa, alemanya i italiana. Hi ha de boscos i flors a tot arreu. Per aquest motiu, amb la nostra independència, la PAMPA sortirà del tercer món cap el reconegut bloc de les nacions més desenvolupades del planeta, al costat d’Alemanya, Japó, Anglaterra, Itàlia, i altres.

Volem la nostra autonomia, perquè entenem que tots deuen triar seu propi destí. De la mateixa manera que el Brasil es va llibertar de Portugal, no creiem que el govern brasiler pretengui imposar una nova incorporació basada en la força, fent una guerra santa contra els gautxos, actuant de forma incoherent, de forma medieval com ho fan països del segon i tercer món, que comproven les seves irresponsabilitats mitjançant d’actes insans, irrespectuosos a les minories ètniques i religioses. El Brasil ha de reconèixer que va fallar en seus propòsits des de l’inici, que no comporta, a causa del seu enorme territori, governar els seus súbdits amb tradicions i idees que són diferents a cada quilòmetre recorregut. Ha de reconèixer que el país és massa gran i el que sembla bé a un costat no agrada gens i mica a l’altre.

Vivim nous temps de grans decisions i canvis. No hi haurà cap país capaç de suportar les pressions internes del seu poble, encara que es facin servir d’armes, perquè pobles sencers s’ estan rebel·lant a cada cantó. Ni tan sol una poderosa Unió Soviètica, el ric Canadà, Xina, Estats Units o Austràlia s’escaparan d’una lenta i gradual fragmentació. El poder d’una nació no està basat en  les dimensions del seu territori, però si en la seva capacitat d’acció de la seva gent. El poder d’un poble es presenta sota la seva forma de conduir-se emocionalment, tenint les seves fronteres obertes al comerç, però tenint sota control els especuladors. Si només les grans dimensions imposessin respecte i fos document de valor, el Brasil seria una potència i la petita Anglaterra, més petita que la PAMPA segurament seria una colònia o abocador dels més forts. Però la realitat és justament el revés.

L’aparició d’aquesta bandera de lluites es fa justament al moment en que tant es parla en l’existència de forces progressistes capaces de solucionar els agreujants problemes del Brasil. Apareix dins d’un context històric important en les nostres vides, on es registra un fantàstic moviment de les classes oprimides en la busca d’una somniada parcel·la de terra per a plantar i un sostre per a viure. Creiem que el moviment separatista gautxo, només no trobarà suport dels que guanyen massa amb aquesta lamentable situació. Tampoc rebrà el suport dels que es senten glorificats per tenir enormes propietats, malgrat els demés de la seva regió estan morint pels cantons sense terra i casa per habitar.

La lluita per la possessió de la terra, les manifestacions de carrer, dels sindicats, de l’Església i d’altres sectors de la vida humana dones vives demostracions del descontentament general del poble gautxo i és al mig d’aquesta situació que sorgeix el moviment separatista gautxo, que somnia fer del país dels gautxos una nació lliure i sobirana.

El nostre moviment es barreja amb aquesta munió de problemes, a aquesta increïble discriminació social, racial i econòmica, abans mai vista en aquesta terra, buscant amb la nostra gent el suport per els nostres ambiciosos projectes de llibertat i igualtat. Estem cansats dels discursos magistrals, convincents, però que només reflecteixen la demagògia amb la qual els líders tenen mantingut la nostra gent presa i subjugada als interessos del colonialisme d’una classe dominant.

Així, sabem que no seran les propostes demagògiques de la majoria dels dirigents brasilers, a l’anima dels quals es prega una sèrie de mentides al poble, que ens hauran de portar a la taula del treballador la llet, el pa i la mel.

No solucionaran ni els problemes de la salut, de l’educació, encara menys els que refereixen al sector de l’habitatge, de l’organització social i econòmica. Malgrat les belles etiquetes partidàries, som governats per un sistema inhumà, explotador, discriminador, especulador, autoritari, feixista, que aconsegueix mantenir el poble del país gautxo atrapat als conceptes feudals, antics i ultrapassats, mitjançant mesures econòmiques provisòries, pal·liatives i demagògiques.

El nostre moviment separatista apareix en funció de necessitats històriques, però desvinculat als ideals de dreta o d’esquerra, compromès únicament amb la reconstrucció de la nostra dignitat i del nostre dret de conduir nostre destí segons el nostre propi desig.

Som un poble que té orgull de les seves tradicions, somniador, que en les nostres pretensions futuristes volem construir una nació respectable per la conducta de la seva gent. Estudiants, sindicalistes, religiosos, operaris, camperols, liberals, funcionaris públics, militars i altres, arriben a la conclusió de que mai podran rescatar l’honor i la nostra dignitat secular, a continuar essent governats per un país que al llarg dels anys només s’ha preocupat en treure la llibertat de pensament de la seva gent, i que per això mateix ni tan sol és capaç de du a terme el seu autogovern.

Les barraques, les malalties contagioses, la desorganització social, urbana i rural, l’atur, les agitacions insanes, la corrupció generalitzada, la carestia, la manca de pudor i respecte individual, la destrucció de la família i del medi ambient, l’explotació de l’home pel propi home, l’evasió d’impostos, la manca d’educació, de cultura evolucionista en la nostra gent, la delinqüència juvenil i adulta en les nostres avingudes, el bandidatge que hi ha a tot arreu, la brutícia corpòria i espiritual del nostre poble, la transformació en robots de la classe treballadora, els soldats implacables amb la gent, la manca d’integritat dels policies i de les decisions judicials, la falta de visió als moviments populars, les depredacions públiques i privades, la prostitució que s’ha apoderat del nostres carrers i dels caps de la nostra gent, l’ús abusiu de les drogues i la falta de compassió pel pròxim són les conseqüències dels sistemes massa lliures, que barregen el concepte de llibertat amb llibertinatge, que no evolucionen al pas del temps i als àmbits social, cultural, econòmic, polític i religiós, i, com tal no poden per si mateixos disposar-se a entendre i canviar el panorama general de la nació.

El Brasil és una nació contaminada per les bretolades de la seva joventut, l’esperit de les animalades dels seus adults, de les conquestes socials salvatges, pels vicis de l’avarícia, de l’egoisme, de la presumpció, de la malícia, de la tafaneria, de les intrigues, del parlar per les esquenes, per la falta de patriotisme, per la falta de respecte per la pròpia Setmana de la Pàtria, pel desacatament als pares i fills, dedicats únicament als plaers de la carn i de la brutícia desenfrenada. Amb rares excepcions el Brasil només té al govern homes despreparats i desinformats sobre la sociabilitat humana, incompetents a l’art de governar, però aptes para ensarronar, treure profits personals, enganyar i fins i tot robar. Per increïble que ens pugui semblar, el Brasil encara viu al temps de les caravel·les i de les “capitanies hereditàries”, on  els polítics i aprofitadors tenen als seus noms granges enormes, més grans que bona part dels països del món, on es consideren com fossin reis i amos de totes les coses. El Brasil és governat per homes antiquats, oportunistes, superats en el temps indiferentment a les seves edats o nivell acadèmic. Quant més instrucció tenen, més fan valer la seva astúcia per saquejar els cofres públics.

La República de la  PAMPA sent el mal de la creixent inflació, de les altes taxes d’interessos i per això mateix, urgeix la necessitat de prendre una providència dràstica, sense la qual serem altra vegada un poble vençut per la seva pròpia feblesa i manca de bona voluntat.

Indubtablement, no hi ha d’altres camins per la salvació del nostre poble de les seves malalties que no sigui per un sistema fort, rigorós, honest i disciplinat. Així, doncs, és indispensable canviar-nos la mentalitat de la nostra gent, per a que pugui preocupar-se amb l’esperit modern i comunitari, es torni oberta a la producció en massa i conseqüent distribució en la seva manera exacta i justa dintre d’un sistema correcte i equitatiu.

Per això, es torna necessària la nostra separació del Brasil, perquè sota la seva guàrdia mai podrem du a terme un pla de recuperació econòmica, continuarem eternament en decadència, deixant d’ésser gautxos per a tornar-nos com els pagesos del nord-est, perdent a cada cop més la nostra identitat. Infeliçment, dins de l’actual conjuntura, no hi ha la mínima possibilitat d’ésser projectat un futur per a la nostra gent gautxa. Plana sobre el Brasil un mal insoluble, que és l’espectre del dolor, de la insatisfacció, de la falta d’honestedat  dels seus dirigents i del seu propi poble.

Així, és fonamental du a l’abast de la tècnica l’aparell estatal gautxo, per tal de que sigui eficaç i ràpid, però,  que hi hagi sensibilitat social i humanística i que dins d’un context més comunitari, no desprengui la seva mirada de les activitats dels compatriotes subalterns.

Els actuals polítics brasilers, més aviat de les altres regions del Brasil, malgrat tinguin noms bonics i suggestius, entre els quals sovint es troben paraules com: Cristià, treballador, democràtic, reconstrucció i altres més, són com una mera continuació disfressada d’altres que van desgraciar el Brasil en temps no gaire distants, però que astutament encara mantenen viva una ideologia desgastada pel temps i que ha provat la seva ineficàcia total.

D’aquesta forma, el nostre moviment representa una renovació sense igual i de tot un sistema i d’un tipus de vida . Som l’exacta aspiració del poble gautxo, que rebutja les mentides i els enganys dels polítics obsessionats pels alts rendiments mensuals. És el rebuig gautxo contra la tirania dels rics del Brasil. És el rebuig del poble de la PAMPA contra les altes taxes d’interessos i la inseguretat de qualsevol mesura presa pels brasilers. És el rebuig gautxo contra els  tecnòcrates, amos o funcionaris que només saben explotar el nostre poble.

Per tal que tot correspongui als desitjos gautxos, nosaltres replantejarem les tesis sociològiques, adaptarem els nostres costums, buscarem una forma capaç de conciliar les enormes diferencies existents entre les classes socials i els grans interessos de cadascú. I arribarem!

Tenim la intenció d’ésser pràctics i no pas utòpics, volem fer realitat de les nostres aspiracions. Busquem la fusió de les classes socials mitjançant instruments governamentals capaços de trencar amb les enormes barreres, contràries a les mudances propostes. Som capaços d’organitzar la nostra gent evitant-se la concentració abusiva de la renda i de la terra sense l’empobriment de la classe social, sigui qual sigui.

En l’aplicació del nostre sistema o programa ideològic de govern, l’excedent dels beneficis de cadascú es revertirà en benefici de la reconstrucció dels innombrables sectors socials perjudicats per l’abusiva interferència del sistema brasiler en la República de la PAMPA. El sistema donarà totes les condicions per a la complerta recuperació social i econòmica dels ciutadans abandonats per la sort i a causa de la política depredadora del govern i ideologia del Brasil.

Malgrat i tot, no valdrà de rés si al separar-nos del Brasil, mantenir-nos cometent als mateixos errors i mals, amb la mateixa filosofia de treball, perquè si així es succeir tot haurà sigut només un somni efímer. Sabem que es fa necessària un canvi complet de conceptes i decisions, per tal de que arribem a un punt de conquestes socials, econòmiques i educatives per a la nostra gent. Totes les experiències passades deuen servir com un alerta general. On a cada senyal de retrocés les decisions objectives siguin preses per tal de sanar el mal sorgit.

Sabem que la retenció dels diners o capital, de les terres i de les riqueses en poder d’alguns privilegiats, sotmet l’ésser humà als propis bens patrimonials sempre propens a conquerir el que per dret moral no li pertany. D’aquesta manera, les riqueses de la PAMPA es descentralitzaren a cada cop més  al passar del temps, amb l’evolució de la nostra cultura, de la valoració de l’esperit i de l’ésser humà.

Tenim la certesa absoluta de que, encara sent un ric i poderós propietari, o ciutadà gautxo, si honest i sensible als problemes socials, que veu la munió de problemes provinguts de les de les disparitats existents entre la nostra gent, certament donarà totes les condicions per a la difícil missió de tornar-nos independents i modificar l’actual quadre desolador que tan de malament ens regeix.

Nosaltres entenem que per obtenir èxit en les nostres iniciatives devem limitar l’extensió de les propietats privades, sense extingir-les, però al se controlar el pas dels més apressats, donant esperança als que estan perdent-ne o no la posseeixen i reglamentant el comportament dels que respiren massa. És just que es mantinguin les conquestes materials assolides per mèrit o capritx, malgrat i tot, es fa absolutament necessari sacrificar els interessos d’una minoria  per a poder-nos ajudar de forma concreta en la recuperació d’una enorme legió de persones abandonades que s’aglomeren muntanyes amunt, a la vora dels llacs i rius, per tot arreu, en les viles i les barraques. Ningú s’empobrirà pel fet de contribuir a la solució d’aquests problemes, al revés tindran el dret de tenir el que desitgen amb la condició de que tot el conquerit es faci per mitjans honests sense l’extrem sacrifici de cap ésser humà. No hi ha cap mal en la pretensió d’ésser just amb tots perquè aquesta és una regla en la religió judaica, cristiana, islàmica, xintoísta, confucionista, i els seus seguidors saben que és a l’esperit que devem lliurar amor i passió i mai als bens materials i monetaris que tantes desgracies van causar al llarg de milers d’anys.

Probablement seixanta per cent (60%) del poble gautxo no tingui condicions per comprar mercaderies per falta de diners i havent una farta distribució de les riqueses i de les oportunitats, el propi comerciant, o industrial, o els altres professionals liberals veuran entrar més diners als seus caixers, perquè el poble comprarà molt més. El país recaptarà més impostos per a du a terme la construcció de les obres estatals d’envergadura. Entenem que ningú degui rebre el que no mereix, però tots deuen donar oportunitats a tots. De rés ens servirà anar a l’església, si els nostres actes durant la vida només són d’espoliació, d enganys i perversitats. Tots contribuiran per fer la República de la PAMPA una gran i poderosa nació, conduïda per la pau, prosperitat i per la justícia estesa als seus compatriotes.

Volem descentralitzar completament les riqueses de la nació, siguin materials o salarials. També pretenem descentralitzar el sistema de govern nacional, dividint-se el país en vuit (8) províncies, o onze (11) cas de Santa Caterina adherir al nostre moviment, tenint cadascuna una administració pròpia, amb governs triats pel poble amb les demés secretàries indispensables.

Ajustarem el sistema de preus de les mercaderies, malgrat sigui de l’àmbit de la lliure iniciativa amb bones intencions. El sistema de canvi i financer de la PAMPA tindrà característiques pròpies. El sistema salarial serà profundament alterat, tenint en comptes els problemes esdevinguts del sistema utilitzat pel Brasil imperialista. No tindrem deutes externes per a torturar-nos constantment i serà el poble qui dictarà el sistema ideològic de la PAMPA. No sacrificarem ningú per a omplir els cofres, siguin nacionals o estrangers. La PAMPA tindrà la seva moneda circulant amb el nom de “joia”, també dividida en cèntims. Tindrem nostre propi i modern Judiciari, Executiu i Legislatiu . L’Himne Nacional serà entonat amb ardor i passió.

La PAMPA buscarà acomodar a tots en les seves noves llars en poc temps, amb llocs de treball, alimentació, educació, salut i oci. Acomodarem en les terres ocioses tots els que estiguin disposats a treballar-les i buscarem immigrants brasilers i europeus interessats en produir en la PAMPA com nous patriotes d’aquesta terra. Amb l’advent de la República de la PAMPA, volem veure tots els  edificis antics i nous ben pintats, tenint els viaductes conservats, demostrant bon gust amb tot i per a tots.

La nostra nació tindrà el nom de  PAMPA GAUTXA, homenatge sincera al lloc dels antics gautxos, que eren descendents de les pampes, on habitaven de forma nòmada, consagrant-se amb l’esperit de valor i bravura. Nostres fronteres són conegudes i podran augmentar si l’estimat poble de Santa Caterina afegir-se al nou país. Pot ser fins el Paranà es mostri interessat en afegir-se a la nova nació. La bandera de la PAMPA  tindrà els colors vermell, groc, negre i blau.

La independència del nostre territori no significa un trencament  pur i simples amb el poble brasiler, al revés, sabedors de l’existència de persones molt estimades per nosaltres en aquest país, mantindrem relacions amistoses i fraternes, buscant un gran intercanvi amb el Brasil, on mantindrem les fronteres obertes al lliure comerç, amb el poble gautxo sempre comprant les mercaderies de la seva necessitat del poble brasiler.
Farem part de la comunitat brasilera de nacions. La PAMPA estarà buscant la seva integració amb els altres països del continent sud-americà, integrant-se en l’àrea comercial, industrial, esportiva, cultural i soci-econòmica. Les nostres fronteres mai estaran tancades al comerç net, desenrotllat amb honestedat, però estarem tancats al contraban, tràfic de drogues i als més diversos tipus de robatoris. Els transgressors sentiran el pes de la justícia gautxa.

La nostra independència significa plena autonomia administrativa, sense vincules amb ideologies polítiques, amb  determinats països, però capgirats als interessos del poble de la PAMPA i de la integració llatinoamericà. Evidentment, els llaços seculars mantindran els pobles de la PAMPA i del Brasil sempre units en totes les situacions. Estem segurs de que serem rebuts amb els braços oberts per totes les nacions del món, veurem els nostres seleccionats i equips esportives portant-nos títols internacionals d’altres continents cap al sol dels gautxos.

Mantindrem intens intercanvi amb tots els països dels altres continents i que sempre estiguin disposats a vendre i comprar els nostres productes. Els nostres ports tindran un moviment de vaixells mai vist abans a la terra dels gautxos. Nostres aeroports tindran un impressionant nombre de avions. La banca de la PAMPA serà rica a la mesura de que el poble gautxo ho sigui.

Tindrem la nostra pròpia marina mercant i de guerra. Mantindrem un molt bé muntat exèrcit i l’aviació nostra serà enfortida amb nous avions, tant comercials com de guerra. La PAMPA mateixa fabricarà seus equipaments com avions, vaixells o fragates.

La PAMPA obrirà les seves portes al investiment estranger, sense deixar aspectes foscos que ens puguin treure la sobirania en les decisions de major importància.

Políticament volem ser exemple de democràcia als pobles de tot món, essent que a cada cap d’any un referèndum popular dirà si el govern deu o no romandre al càrrec i si cal noves eleccions generals. El nostre sistema polític ideològic serà pluralista amb un màxim de deu (10) partits habilitats a la disputa electoral.

Ha arribat el gran moment, el moment decisiu per a les nostres aspiracions, on tots segments socials, culturals, religiosos, racials, judicials, polítics i militars són sol·licitats a aquesta grandiosa investida cap al nostre alliberament territorial Amb la comprensió de tots els gautxos, serem una altra poderosa nació, amb la seva pròpia Constitució, feta amb més justícia, amb un govern capgirat al social, al desenrotllament de la ciència, de la tecnologia i de la informàtica per a la glòria i felicitat general del poble de la República de la PAMPA GAUTXA.


VISCA LA LLIBERTAT, VISCA LA PROCLAMACIÓ
DE LA REPÚBLICA DE LA PAMPA GAUTXA.

Irton Marx

PampaLivre.info